Sobre la Economia 3 parte (Corrupción)

Cuando alguien nos pregunta por el IBEX, lo primero que hacemos es encogernos de hombros. Nosotros de eso no entendemos, lo nuestro es la economía de campo, la que trabaja, produce y consume. La otra se nutre de ella, porque no trabaja, no produce, pero consume el doble que la primera.
- ¿Y cómo es posible? Nos preguntan.
- Pues porque la que trabaja, produce y consume es una pardilla que le gusta pagar para que otros hagan ver que la dirigen.
Porque es eso, la sociedad que trabaja, produce y consume, es la que mueve el mundo, en algunos sitios más que en otros, simplemente porque allí la que finge ser quien la dirige cobra menos, sabe que de excederse, la que trabaja, produce y consume quizá haría números y prescindiría de sus servicios.

Cuando nos preguntan por el coste de la corrupción, que de eso curiosamente si entendemos, explicamos que es gigantesco, mucho más grande de lo que cualquiera de nosotros puede imaginar. No es este miserable 3% que se lleva CDC, aparte de las comisiones cruzadas para pagar a los conseguidores, que podrían ser del 1% hasta otro 3%. La corrupción más importante es la que no se ve, la de los pequeños e innumerables pellizcos que recibe cualquier bien de consumo, desde su origen antes de ser producido, hasta su destino final cuando es consumido.
- ¿Y cómo puedes valorar el coste de la corrupción?
- Muy sencillo. Por ejemplo, ¿tu dónde trabajas?

- Pues en la Seat
- Y qué ganas en comparación a tu colega alemán?
- Pues algo más de la mitad.
- ¿Y qué servicios de más recibe de su Estado este mismo colega? ¿Los puedes valorar?

Y mi interlocutor se queda un rato pensando hasta que da una cifra. Ha calculado el coste de la escuela de sus hijos, de las excursiones, del ordenador que dan en las escuelas alemanas, de los libros de texto; y la ayuda a la suegra de su colega, que él nunca verá porque cuando la reciba, la suya ya habrá muerto; el bono de transporte de su hermano para ir a la Universidad; y otras muchas cosas, muchísimas, que ahora mismo no recuerda

- Pues tirando por lo bajo quizá entre 500 y 700€

- Y ahora la pregunta del millón, ¿con tus actuales habilidades, si supieras alemán podrías trabajar en la Volkswagen?
- ¡Claro! Y mucho mejor, porque allí en cada tren de producción tienen un trabajador más.
Y calculamos la diferencia entre lo que gana el alemán en comparación al español, le sumamos los 600€ de media y le añadimos el coeficiente que resulta de pagar un trabajador más por tren, le quitamos la diferencia impositiva. Y ya podemos responder, aunque no con la exactitud requerida, porque en Alemania, cómo no, también hay una sociedad que no trabaja, no produce, pero consume un montón.
El coste de la corrupción española es la diferencia entre el salario real de un trabajador alemán con el de uno español. Es decir, bastante más del 100% de su salario.
No es cierto lo que dicen esos economistas de tres al cuarto, que hablan de la baja productividad del trabajador español. De ningún modo. Nuestro pardillo amigo, si emigrara a Alemania ganaría casi el doble haciendo coches parecidos en una fábrica casi igual, además disfrutaría de mayor seguridad, de mejores facilidades para sus hijos y de un seguro más digno.
Alguien se ha quedado buena parte de su dinero por el camino, generalmente el mismo que lo acusa de ser poco productivo.

- ¿Pero seguro que no sabéis nada del IBEX?
Qué curioso, el pardillo explotado sigue en sus trece, como si por hablar del IBEX pudiera desprenderse de su triste futuro.
- Mira, en el fondo es muy fácil, piensa que hace años, justo antes que tu Felipe empezara a privatizar las grandes empresas, Repsol, Tabacalera, Telefónica, Fecsa, Sevillana y Endesa acaparaban el 40% del IBEX35. Ahora siguen haciéndolo, pero no ellas sino los que se las quedaron a precio de ganga, es decir el Santander, la Caixa, el Bilbao-Vizcaya, etc, y muchos nombres propios escondidos tras las SICAV. Adivina quiénes son los consejeros o relaciones públicas de esos bancos y empresas. Pues los exministros del PP y del PSOE, aparte de alguno de tus compis de fatigas de la UGT.

- ¿Ahora entiendes lo de la sociedad que no trabaja, que no produce, pero que gasta por un tubo?
- Sí, pero no me habéis aclarado lo del IBEX.

.

Participació i democràcia

El que tractem d'aconseguir amb la Transparència, la Participació i les Consultes Ciutadanes, és la Democràcia Directa, la real i efectiva, de la qual tant sentim parlar, de vegades amb sinceritat i unes altres amb el just cinisme.

La Transparència, que és la base de tota decisió, serveix perquè la ciutadania prengui consciència de la realitat, sàpiga, encara que aproximadament, de quins recursos disposa per fer front a les seves necessitats.
Alguns de nosaltres, quan sentim la paraula transparència, de seguida pensem que es tracta de publicar-ho tot, fins i tot el preu del menú del nostre representant, quan ha de convidar a un col·lega de visita institucional, o que els càrrecs electes declarin els seus béns al entrar i sortir de la seva responsabilitat. I la Transparència podria ser això, com no, però solament una part, la més petita i segurament exagerada, la que podria servir per acontentar a una ciutadania, si m'ho permeteu, amb tendència populista, i a costa de la llibertat i la intimitat del nostre triat.
La Transparència en la funció pública és donar a conèixer els recursos que es disposen, la seva procedència i el cost detallat de tot el que es pot fer amb ells. La transparència serveix per optimitzar aquests recursos, encoratjar la competitivitat i, per descomptat, evitar qualsevol sobrecost.

La Participació és l'eix central de tot el que avui estem debatent, i serveix perquè la ciutadania pugui presentar les seves propostes i debatre-les, sobre la base de les dades obtingudes gràcies a la Transparència. És a dir, la Transparència mostra el que disposem i el cost real del que podem fer, mentre que la Participació serveix per exposar el que cada col·lectiu ha escollit com a prioritari, per les seves necessitats o pel que creu millor per a la comunitat. La Participació a més serveix perquè les diferents sensibilitats puguin resoldre els seus conflictes de manera pacífica, debatre el model de societat que volen i de quina manera hem de relacionar-nos.

La Consulta Ciutadana és l'última baula del procés de decisió. En ella i durant un temps, la ciutadania decideix sobre els temes debatuts. La Consulta Ciutadana ha de mostrar totes les opcions possibles, unificant les que més s'assemblen per simplificar la decisió final. En el cas que la proposta tingui un excés de respostes, la consulta s'haurà de fer en dues voltes. És inevitable que durant el temps de consulta els ciutadans segueixin debatent les possibles solucions, per això l'administració ha d'utilitzar un sistema pel qual el ciutadà pugui canviar el seu vot, just fins a l'últim minut abans del recompte.

Per desenvolupar aquest sistema, la mateixa ciutadania ha de conformar comissions de treball, principalment per decidir sobre l'oportunitat de la consulta, revisant si altera els principis bàsics de convivència decidits anteriorment per la mateixa ciutadania. Parli's del compendi de lleis pels quals es regeix com a comunitat, si atempta contra la DUDH, contra el reglament que s'hagi escollit, o posa en qüestió el programa polític presentat en campanya. I per moderar el debat, per revisar si la proposta és recurrent abans del temps ja pactat en el reglament, i per assegurar-se que la consulta entra en les competències de l'administració que la promou.
La ciutadania ha de confiar en les eines emprades, sense aquesta confiança la Consulta Ciutadana perdria la seva legitimitat. Malauradament les forces antidemocràtiques solen atacar la democràcia directa sembrant el dubte entre la ciutadania, en un esforç de desprestigiar els sistemes emprats en la consulta. Per això és important, primer que les eines siguin transparents, utilitzant sistemes de codi obert que puguin ser revisats per qualsevol professional independent. I que la Consulta Ciutadana sigui vinculant, és a dir que el votant pugui comprovar per si mateix que la seva veu ha estat escoltada, encara que la consulta hagi estat realitzada per l'oposició i solament serveixi per presentar una moció o una pregunta a l'equip de govern.

.

EL FUTUR MÉS PRESENT DELS PIRATES

Vivim una transformació econòmica de grans proporcions, potser la més gran i veloç que l'ésser humà hagi viscut fins al moment, que està provocant grans convulsions polítiques per tot el món.
Al planeta conviuen gairebé set mil quatre-cents milions d'habitants, dels quals més de tres mil milions han entrat dins l'economia de consum i uns mil milions estan a les seves portes. És a dir, que del 1.980 al 2015 la població consumista ha passat de vuit-cents milions a tres mil milions, a més amb un augment quantitatiu per habitant. Per entendre això solament fa falta comparar l'espai que utilitzàvem per guardar els nostres estris en 1.980 amb el d'ara, la freqüència amb què omplim les nostres galledes d'escombraries, o la quantitat de béns que abans no existien i avui s'han convertit en imprescindibles.
El desenvolupament tecnològic ha arribat acompanyat per un augment de la capacitat de comunicació. Actualment un hindú pot observar, gairebé en temps real i amb una fidelitat sorprenent, com viu i pensa un europeu o un australià. La comunicació és constant i amb prou feines té barreres, això significa que qualsevol ciutadà pot imitar, copiar o reclamar, el nivell de vida d'un altre que viu a les seves antípodes, cosa que fa trenta anys era gairebé impossible.
Aquest millor repartiment de la riquesa, emperò, per ser efectiu ha d'anar acompanyat d'un sistema impositiu just i a escala global, que fos progressiu i supedités l'economia especulativa a la productiva; no obstant això, no ha estat així sinó el contrari. El 0,14% de la població acumula el 81% de la riquesa mundial, en beneficiar-se d'un sistema que li eximeix de pagar impostos, sigui a través d'exempcions a la seva mesura o d'uns espais bancaris exempts d'impostos, creats a propòsit i exclusivament per a aquesta aristocràcia.

Els pirates per la seva naturalesa són profundament llibertaris, sense definir-se amb cap corrent ideològic. En principi defugen tant del concepte dreta com esquerra, però defensen, per sobre de tot, els drets humans en el seu més ampli sentit. Els pirates no poden acceptar les diferències socials, fins al punt que afectin la llibertat de l'ésser humà i el seu desenvolupament com a tal, tant culturalment com en qualitat de vida. Per a un pirata tothom té dret a la millor educació i sanitat, i a desenvolupar les seves capacitats intel·lectives en completa llibertat i igualtat.

Als pirates ens ha tocat viure en un món canviant, en el qual la ciutadania amb prou feines entén el que significa la transparència i la participació en les responsabilitats polítiques. Els nostres ideals, o són molt diferents dels de la majoria o no són compresos. El nostre nom impedeix la propagació de les nostres idees, al ser confós amb la delinqüència i el gamberrisme. Els nostres símbols fan gala d'això, provocant el desconcert de la població a la qual pretenem convèncer. Per tot això i una especial cura del sistema per evitar que les idees llibertàries es propaguin, som obviats i gairebé evitats per la majoria.
D'altra banda assistim impotents a la reeixida irrupció d'uns espais polítics, el discurs dels quals s'assembla molt al nostre, però sense posar en pràctica el que propugnen, per impotència i desconeixement, a més de por a la democràcia més pura.
Els pirates tenim dues respostes per enfrontar el problema. La primera, tancar-nos al nostre món per mantenir la puresa del nostre ideari, amb l'esperança d'anar creixent i, a poc a poc, infiltrar-nos en la ment de la ciutadania. La segona, participar en aquests espais, sense mentir sobre la nostra intenció, per piratejar-los des del seu interior. La primera es basa en el temor a ser fagocitats i solament s'entén per una falta de seguretat en els nostres propis principis. La segona es basa en el temor a perdre l'oportunitat de participar i posar en pràctica les nostres capacitats, gairebé úniques en aquest moment.

Alguns pirates, els que ens hem involucrat en els moviments polítics i hem intentat pal·liar, en tant que sigui possible, la pobresa alimentària i la regressió en els Drets Humans, ja hem escollit, no podem entendre l'immobilisme enfront de la desgràcia aliena i la injustícia que veiem dia a dia, als hospitals, en els menjadors socials, de nit en les entrades dels bancs. Ens neguem a obviar la realitat, com tampoc volem perdre res de la nostra idiosincràsia pirata.
Aquestes són les dues disjuntives que se'ns presenta als pirates, i aviat haurem de prendre partit per una d'elles. La primera és tancar-nos en nosaltres mateixos, potser a l'espera d'un messies. La segona és entrar en un espai polític que no comparteix del tot el nostre ideari, mantenint la llibertat de discrepar i d'infectar-ho.

.

MANIFEST PIRATA "El que sentim i hem de ser"

Els pirates no podem obviar que la nostra obligació és defensar els Drets Humans i la llibertat de la ciutadania en tots els seus aspectes. La nostra meta és aconseguir que la ciutadania pugui governar-se per si mateixa, i disposar la màxima informació i cultura possibles per poder escollir als seus representants. Els pirates creiem que una societat sàvia i informada amb llibertat, no ha de témer l'autogovern.
Gràcies a l'experiència adquirida en els diferents municipis, els pirates hem descobert que l'esquerra catalana sent la necessitat d'obeir els Drets Humans, sigui per voluntat dels seus dirigents o perquè les seves bases ho exigeixen, i ha intuït els beneficis que comporta la participació ciutadana. La dreta, no obstant això, no comparteix les mateixes sensibilitats, de vegades amb la sorprenent paradoxa que els seus representants defensin unes postures més humanistes que les exigides o compreses pels seus votants.

Els partits no deixen de ser ens polítics de contingut temporal, dependents de modes ideològiques i de l'evolució del pensament humà. En aquest apartat potser els pirates mantinguem un petit avantatge, ja que el nostre ideari es nodreix d'una cosa tan antiga com atractiva i indestructible de l'ésser humà, el sentit de la llibertat, que ens permet afrontar els problemes provocats per la crisi econòmica i el desgovern a Espanya i Catalunya, amb més marge de maniobra que la resta d'ideologies. -El nacionalisme, el liberalisme extrem o l'obsessió per regular l'economia, a més de la deriva ciutadana cap a posicionaments típicament populistes, són les típiques i pràcticament enciclopèdiques respostes a la crisi econòmica, que a Espanya, un país amb molt poca autoestima, se li afegeix una crisi de valors-

L'esperit que ens mou fa que el nostre somni sigui que la ciutadania s'autogoverni, respectant els nostres principis ètics, és a dir els Drets Humans i l'absoluta transparència. Si a això li afegim la diversitat ideològica i la llibertat d'opinió interna, a ningú ha d'estranyar que ens doni el mateix que siguem nosaltres o un altre qui ho aconsegueixi, que sigui a través d'unes sigles o unes altres, mentre el resultat sigui pirata.
La situació política actual ens descobreix, per primer cop, una possible majoria de ciutadans que podrien estar a favor d'un govern respectuós amb els Drets Humans, encara que no tant amb l'autogovern ciutadà, fragmentats en multitud de sensibilitats polítiques, principalment pel personalisme dels dirigents o petits purismes ideològics o nacionals, que amb prou feines afecten als programes i els principis ètics de cadascun d'ells.

Els pirates tampoc podem obviar que Catalunya es troba en una greu cruïlla, desorientada, desconcertada i sense rumb, amb un govern gairebé permanentment en funcions i descaradament mafiós, que segueix una política marcada exclusivament per la privatització de la sanitat, de l'aigua i de l'educació, a les mans d'amics i especuladors, menyspreant el futur i la vida dels ciutadans que hauria de defensar.

En aquest cicle polític, que ningú pot endevinar com ni quan acabarà, creiem que la nostra obligació és utilitzar les nostres capacitats polítiques per intentar unir totes les forces democràtiques que persegueixen el mateix objectiu, amb l'esperança d'anar infectant-les amb la nostra ideologia, aportant la nostra organització i tecnologia per fer possible la participació ciutadana.
Sabem que no és treball d'un any ni de deu, que segurament molts de nosaltres no aconseguirem veure-ho, però també que no podem enfrontar-ho sols i sense la ciutadania conscienciada.

.

Fco. Garrobo i l'Assemblea de la CUP

Podríem dir que ens ha sorprès, que no ho esperàvem, però no és cert, de la mateixa manera que la CUP, com qualsevol altre partit, no estigués trufada de desestabilitzadors d’altres espais polítics. El problema de la CUP, igual que qualsevol altre partit assembleari, és que els infiltrats afecten en les seves votacions.
Cert, ens esperàvem alguna cosa així o potser encara molt pitjor, per part de les forces fàctiques i pútrides de la dretona catalana, pel que fa al nostre company Francisco Garrobo.
La policia política de la Generalitat ja l’ha intentat empresonar en diferents ocasions, sempre sense proves i amb acusacions tan puerils com ella mateixa.
L’últim i esperat per tots ha arribat de la mà dels més obsessius i egocèntrics del país, els que consideren que el Procés implica investir a un individu corrupte i sense ideologia, que s’arroga de catalanisme mentre omple les butxaques dels seus amics, amb els diners del país que diu estimar.
L’egocentrisme més desficiant de dos partits que es creuen propietaris d’un país, malgrat no arribar ni al 40% dels vots, ha arribat al punt de pretendre ser propietaris, també, d’un altre partit al que odien, mentre empresonen i persegueixen als seus afiliats, els insulten i menyspreen públicament.
Dos partits de la dreta més reaccionària, que la seva política es circumscriu a privatitzar hospitals, escoles i centres mèdics, regalant-los a amics i coneguts, pretenen el suport d’un partit anticapitalista que busca tot el contrari, que acusen d’insolidari i gairebé de traïdor, per no encastellar a un tipus que hauria de ser empresonat per corrupte i corruptor.
Lamentablement és més digna la postura de l’inefable senyor Rajoy, el pitjor president que ha tingut la democràcia espanyola, que almenys no espera ni demana l’aprovació o el suport de l’esquerra, per molta falta que li faci, per ser investit com a president de govern.
Deixant apart la legitimitat de l’assemblea de la CUP, que alguns considerem un menyspreu als seus votants, mentre uns altres el contrari, hem de reconèixer que actualment cap partit polític, amb representació parlamentària, ha demostrat tanta valentia i integritat. Cap partit polític de l’arc parlamentari pot presumir de tanta democràcia i horitzontalitat com la CUP.
Individualment els pirates podem estar a favor o en contra dels seus postulats i de la seva manera de fer política, però mai podrem acusar-la de ser poc democràtica. En aquest aspecte la CUP mereix el nostre més sincer respecte i agraïment.
I, sense cap dubte, els pirates considerem a Francisco Garrobo com nostre, tan respectat i respectable com qualsevol altre company. Una persona que anteposa el benestar dels altres per sobre del seu propi, havent arriscat en multitud d’ocasions la seva llibertat per defensar la dels altres, en contra de l’esquizofrènica i trapella dretona catalana.
Als pirates ens importa molt poc que el nostre company sigui militant o simpatitzant de la CUP, o que en la seva joventut hagi estat seguidor d’altres partits. Als pirates això ens dóna el mateix perquè sabem que Francisco Garrobo és pirata, una cosa que està molt per sobre de qualsevol altra vicissitud.

.

LA CANCIÓN DEL PIRATA (José de Espronceda)

 

Para celebrar estos días, los Pirates de l'Hospitalet os regalamos con una poesía de José de Espronceda cantada por Dark Moor. Con su lectura puede entenderse nuestra manera de ver el mundo y la política, incluso nuestro espíritu.
Os deseamos lo mejor para estos días.

¡Salud y que no falte el ron!

====================

Con diez cañones por banda, 

viento en popa a toda vela,
no corta el mar, sino vuela,
un velero bergantín;
bajel pirata que llaman
por su bravura el Temido
en todo el mar conocido
del uno al otro confín.

La luna en el mar riela,
en la lona gime el viento
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y ve el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
Y allá a su frente Estambul:

-Navega, velero mío,
  sin temor
que ni enemigo navío,
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.

Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi Dios la libertad;
mi ley, la fuerza y el viento;
mi única patria, la mar.

Allá muevan feroz guerra
ciegos reyes
por un palmo más de tierra,
que yo tengo aquí por mío
cuanto abarca el mar bravío
a quien nadie impuso leyes.

Y no hay playa
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pecho
a mi valor

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi Dios la libertad;
mi ley, la fuerza y el viento;
mi única patria, la mar.

A la voz de ¡barco viene!,
es de ver
cómo vira y se previene
a todo trapo a escapar:
que yo soy el rey del mar
y mi furia es de temer.

En las presas
yo divido
lo cogido
por igual:
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi Dios la libertad;
mi ley, la fuerza y el viento;
mi única patria, la mar.
¡Sentenciado estoy a muerte!
Yo me río:
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena
colgaré de alguna antena
quizá en su propio navío.

Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di
cuando el yugo
del esclavo
como un bravo sacudí.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi Dios la libertad;
mi ley, la fuerza y el viento;
mi única patria, la mar.

Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.

Y del trueno
al son violento,
y del viento,
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi Dios la libertad;
mi ley, la fuerza y el viento;
mi única patria, la mar.   .

DECLARACIÓN de PRINCIPIOS de PIRATES de L'H

Hay tres maneras de entender la piratería. La más común es sentirse autorizado a disfrutar la propiedad intelectual de otros de manera fraudulenta. Para nosotros, sin embargo, solo hay dos, la primera es defender el ideario pirata de manera pasiva, adaptándose a la legislación vigente, es decir actuar bajo los principios piratas, siempre y cuando la autoridad lo permita; la segunda es defender el ideario pirata de manera activa, haciendo caso omiso a la legislación vigente, aún más en el caso que esa atente contra la DUDH.

En el caso de la DUDH hay infinidad de lecturas, la más común y regresiva es la que permite diferencias en los derechos de las personas, dependiendo su categoría social, su origen o su fortuna, a disfrutar de los servicios que permiten una vida digna. La menos común es la que considera que todos los seres humanos tienen el derecho a disfrutar de los mismos bienes que permitan una vida digna. Y tanto los que escogen una u otra lectura, defienden su postura al valorar de manera distinta lo que significa una vida digna.

La Declaración Universal de los Derechos Humanos es, sin embargo, muy explícita en su redactado. Como cualquier compendio de leyes, los primeros artículos sirven para definir el espíritu de los demás. En el caso de la DUDH son los siete primeros.

Artículo 1

• Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.

Artículo 2

• Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición.

• Además, no se hará distinción alguna fundada en la condición política, jurídica o internacional del país o territorio de cuya jurisdicción dependa una persona, tanto si se trata de un país independiente, como de un territorio bajo administración fiduciaria, no autónomo o sometido a cualquier otra limitación de soberanía.

Artículo 3

• Todo individuo tiene derecho a la vida, a la libertad y a la seguridad de su persona.

Artículo 4

• Nadie estará sometido a esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están prohibidas en todas sus formas.

Artículo 5

• Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.

Artículo 6

• Todo ser humano tiene derecho, en todas partes, al reconocimiento de su personalidad jurídica.

Artículo 7

• Todos son iguales ante la ley y tienen, sin distinción, derecho a igual protección de la ley. Todos tienen derecho a igual protección contra toda discriminación que infrinja esta Declaración y contra toda provocación a tal discriminación.

No podemos hacer especial mención a ninguno. Cualquiera de ellos sirve para definir que todos somos iguales en todo, para disfrutar de los derechos indispensables en llevar una vida digna. No habla de que coche nos podemos comprar, si podemos ir de vacaciones con más o menos lujo. Pero sí sobre educación, sanidad y techo, y a casi cien años de su redactado, esos servicios públicos han ido ampliándose. Ahora no podría entenderse que un ser humano, vecino nuestro, no disponga de los servicios indispensables para sobrevivir con dignidad.

Por todo ello consideramos de obligado cumplimiento para cualquier pirata, los puntos editados a continuación, de modo que ningún pirata podrá jamás pactar o relativizar con alguien que no acepte esos puntos, que no los contemple en su declaración de intenciones o, una vez en el gobierno, que no actúe en consecuencia a su redactado.

Derecho a la Justicia:

• Todos los seres humanos, sin distinción de raza, sexo, cultura, origen o clase social, tiene derecho al mismo tratamiento en los tribunales, a la presunción de inocencia y a un juicio justo e imparcial.

Derecho a la intimidad:

• Todos los seres humanos tienen derecho a la protección de sus datos, y al respeto de su intimidad en cuanto a su religión, ideas políticas, fortuna personal, tendencia sexual y cualquier costumbre o hábito privados.

Derecho a la educación:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a recibir de manera absolutamente gratuita la misma educación.

Derecho a la sanidad:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a disfrutar de manera absolutamente gratuita la misma sanidad.

Derecho a la vivienda:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a disponer de una vivienda digna, que como mínimo disponga de un espacio privado para su uso, compuesto por un dormitorio, un aseo, un comedor y una cocina.

Derecho a los servicios elementales:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a disponer de un mínimo consumo de agua potable y corriente, gas, electricidad e internet.

Derecho a participar en la vida pública:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a manifestarse y organizarse políticamente, siempre y cuando el resultado de sus acciones no atente contra este compendio de leyes.

Derecho a la movilidad:

• Todos los seres humanos tienen el derecho de viajar y establecerse donde les plazca, siempre y cuando acepten las leyes y respeten las costumbres del territorio que les acoja.

Derecho al trabajo:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a un trabajo garantizado, que les permita vivir dignamente.

Derecho al alimento:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a una alimentación sana y completa.

Derecho a vivir en paz:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a vivir en un entorno sin violencia.

Derecho a la cultura:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a compartir y disfrutar la ciencia y la cultura de manera absoluta en cualquiera de sus ámbitos.

Derecho al entorno:

• Todos los seres humanos tienen el derecho a vivir en un entorno sano y respetuoso con la naturaleza.

Los estados tienen la obligación de dar cumplimiento a esos derechos, por encima de cualquier otro interés particular, colectivo o ideológico. El hecho que un gobierno sea más o menos liberal, de derechas o de izquierdas, no tiene por qué afectar el justo cumplimiento de la DUDH, tal como aquí se refleja.

Dicho cumplimiento también debe ir acompañado de unos deberes como ciudadanos, los cuales han de ser de obligado cumplimiento en relación a sus posibilidades individuales. Este cumplimiento deberá ser controlado por los mismos estados.

.